Tractaments per a tots i totes. A new cancer drug.

Tot i que la feina a Barna m'absorveix (i m'apassiona!) avui dia de Sant Joan (i encara que sigui molt tard) he decidit actualitzar el bloc amb una d'aquelles notícies que m'agrada incorporar.

La meva relació amb ong's i amb persones que la seva tasca diària és ajudar als més desprotegits, no treu que m'oblidi d'un tema que ens ha tocat molt de prop a moltissima gent: el càncer.

Poques vegades em manifesto obertament sobre política, però quan tothom s'omple la boca de la ja desgastadíssima expressió "apostem per les polítiques socials" recordo quina opinió en tenen al respecte molts amics responsables de casals i ong's de barna; recordo quina opinió tenen amics i familiars que han estat ajudant molt directament en paissos d'Àfrica i Sudamèrica i també recordo a malalts i els seus familiars comparant els seus tractaments mèdics i la diferència amb els de rics i famosos. Tot i que reconec que el nostre sistema de salut pública està molt per sobre que el de la mitjana de paissos desenvolupats, també crec que encara hi manquen molts més esforços i recursos per tal que qualsevol persona (sigui pobre o rica) tingui els mateixos drets a l'hora de curar-se (elecció de centre, elecció d'especialista, temps d'espera, .... i sobre tot excel.lència en el tracte).

Sempre m'he preguntat que volen dir els nostres representants políticsquan parlen de "apostar per les polítiques socials". Què volen dir els d'esquerra? I els ecologistes? I els conservadors? I els nacionalistes? Però si resulta que els d'extrema dreta francesa parlen de potenciar les polítiques socials!!! (això si! deu ser un cop hagin fet neteja de tots i totes els qui no els agradem)

Insisteixo. La meva pregunta és: apostar per les polítiques socials vol dir apostar per garantir una vivenda? per garantir un treball? per garantir una atenció mèdica? per garantir una educació? per garantir el menjar? ...

Però avui no passo una notícia de la gent que passa fam, ni de la gent que no té un sostre, avui passo una notícia esperançadora sobre el tractament del càncer, que ha publicat fa poques hores la BBC. Us la passo (i confiem que aquests tractaments tinguin èxit i que arribin a tots els malalts)

New cancer drug 'shows promise'

The treatment was tested on breast cancer patients
Researchers say a new type of cancer treatment has produced highly promising results in preliminary drug trials.
Olaparib was given to 19 patients with inherited forms of advanced breast, ovarian and prostate cancers caused by mutations of the BRCA1 and BRCA2 genes.
In 12 of the patients - none of whom had responded to other therapies - tumours shrank or stabilised.
The study, led by the Institute of Cancer Research, features in the New England Journal of Medicine.

CASE STUDY
Julian Lewis, 62, was treated with olaparib after being diagnosed with advanced prostate cancer.
Within a month or two levels of a key chemical marker of cancer went down to a low level, and have now stayed low for more than two years.
In addition, secondary tumours in his bones have almost disappeared.
He has experienced minor side-effects, such as stomach discomfort and mild nausea, but he said: "I hope to carry on with this for as long as possible.
Partly the aim is the obvious one of keeping my cancer cells in check, but there's a broader goal too: to help find out how long this drug can be used safely in other people."

One of the first patients to be given the treatment is still in remission after two years.
Olaparib - a member of a new class of drug called PARP inhibitors - targets cancer cells, but leaves healthy cells relatively unscathed.
The researchers, working with the pharmaceutical company AstraZeneca, found that patients experienced very few side-effects, and some reported the treatment was "much easier than chemotherapy".
Researcher Dr Johann de Bono said the drug should now be tested in larger trials.
He said: "This drug showed very impressive results in shrinking patients' tumours.
"It's giving patients who have already tried many conventional treatments long periods of remission, free from the symptoms of cancer or major side-effects."

Olaparib is the first successful example of a new type of personalised medicine using a technique called "synthetic lethality" - a subtle way of exploiting the body's own molecular weaknesses for positive effect.
In this case the drug takes advantage of the fact that while normal cells have several different ways of repairing damage to their DNA, one of these pathways is disabled by the BRCA mutations in tumour cells.
Olaparib blocks one of the repair pathways by shutting down a key enzyme called PARP.
This does not affect normal cells because they can call on an alternative repair mechanism, controlled by their healthy BRCA genes.
But in tumours cells, where the BRCA pathway is disabled by genetic mutation, there is no alternative repair mechanism, and the cells die.
Cancer cells with the BRCA1 or BRCA2 mutations are the first to be shown to be sensitive to PARP inhibitors.
But there is evidence that olaparib will also be effective in other cancers with different defects in the repair of DNA.
Professor Stan Kaye, who also worked on the study, said: "The next step is to test this drug on other more common types of ovarian and breast cancers where we hope it will be just as effective."
The researchers say the process of drug evaluation and registration may have to be revamped to take consideration of the fact that new generation cancer drugs target specific molecular defects, rather than types of cancer.
Dr Peter Sneddon, of the charity Cancer Research UK, said: "It is very encouraging to see the development of 'personalised treatment', tailored to the requirements of the individual patient, becoming a reality as it offers the opportunity to design new drugs that are truly selective.
"Although development of this drug is in its early stages, it is very exciting to see that it has the potential to work when other treatment options have failed."

Pobresa i grandesa

Com els veritables amics saben, molts vincles, moltes amistats i molts anys de relacions amb ong's m'han portat a una veritable obsessió per la defensa dels més indefensos.

Doncs bé, la setmana passada es presentava el Pla d'Acció contra la pobresa, de l'Ajuntamet de Barcelona. Us passo l'adreça on podreu trobar el document base en format pdf:

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/pacp.247.pdf

Moltes vegades els projectes i els plans es queden a mig camí; pel bé de moltes persones esperem que no sigui així amb aquest pla.

Per cert, quants minuts diaris dediquen els informatius de TOTES les cadenes de televisió a informacions sobre la lluita contra la pobresa? Quants minuts diaris dediquen a donar suport al treball diari de les veritables ong's? Perquè s'obliden tant rapidament de situacions dràmatiques a les que han donat un titular el dia anterior? Què ens han dit sobre uns projectes importantisims sobre la integració d'infants discapacitats a Mèxic? Quina informació han donat sobre els 400.000 desplaçats del Paquistan? Quans informatius o reportatges especials han dedicat a parlar de l'increment dels indigents als carrers, sotaponts i places de Barcelona?

Aquests dies on personalment he rebut inputs molt gratificants de molts amics i amigues, de molts companys, de professionals, de representants d'ong's o d'alts càrrecs de la Gene i la Dipu.... haig de reconèixer, però, que les paraules que m'han fet arribar algunes persones des de la pobresa i la humilitat han estat molt especials (ja sabeu que ho tinc tot molt ben guardat, i que algun dia no molt llunyà ho compartiré amb tothom).

Tiananmen square, the scene of pro-democracy protests 20 years ago

Aquests dies són estranys, molt estranys. Després d'un bon grapat d'anys on el treball es feia vivint i sentint molt de prop, ara toca canvi i tornar a conviure amb nous projectes, nous companys, nous territoris, nous objectius, ... però això si: amb una renovada il.lusió i amb el ple convenciment que aposto per un gran projecte de futur. Malgrat a alguns amics encara els "amago" la meva veu blocaire, .... pels que ja l'he descobert: MOLTES GRÀCIES pel munt de sms, mails, trucades, tertúlies, sopars, dinars, ... on aquests dies m'heu transmès tants desitjos de sort.

Tots sabeu que en aquest bloc no acostumo a escriure el que ara estic escrivint. Però no em podia estar de fer-ho. MOLTES GRÀCIES.

I com no podria ser d'una altra manera deixeu-me, un cop més, que torni a les meves debilitats i que us passi una notícia de la BBC sobre Xina.

Quan vam ser a Beijing -fa quatre anys- vaig trepitjar la Plaça de Tiananmen diverses vegades. Us puc assegurar que totes elles vaig pensar en els aconteixements que ara fa just vint anys van succeir. La plaça és immensa i no tens la sensació que estiguis vigilat ni controlat, però també t'adones rapidament que apareixen militars quan menys t'ho esperes; fins i tot fileres i fileres de militars que de tant en tant desfilen fent pràctiques.

Em sembla que un dia us vaig explicar l'angoixa que vam sentir un dia al vespre-nit quan vam decidir anar a veure la "baixada de bandera" d'aquesta plaça. Vam decidir anar sols, i el fet que no veiessim turistes i que els xinessos de torn (n'hi havia molts, com sempre!) ens envoltessin i ens comencessin a mirar, acostar, i fins i tot tocar, no va ser del tot agradable. Però al cap de pocs minuts, van aparéixer uns militars, que es van posar darrera nostra i la cosa es va calmar. La gent sap molt bé quin és el poder de l'estament militar, i totes les persones que ens envoltaven es van separar (separar-se volia dir quedar-se a 1 cm de tú). També em sembla que alguna vegada he comentat la fascinació que sentien tots i totes les xineses per la nostra filla gran. Tenien devoció pels seus ulls i el seu cabell, i no paraven de tocar-la i mirar-la. A la que no t'adonaves ja tenies dues dones xineses demanant-nos si es podien fer una foto al costat d'ella. Talment semblava la Júlia Roberts quan era a l'apartament de Notting Hill "acosada" per periodistes.

Però tornem a la plaça. Fa 20 anys d'uns aconteixements que van donar la volta al món i que crec que van servir per iniciar alguns canvis en aquell fabulós i sensacional país. Us passo l'article que m'ha fet reflexionar avui, i una vegada més haig de dir que Xina és la seva gent i no el seu règim polític, i que aquella fabulosa gent mereix ser feliç.

The former leader of Hong Kong's Catholic Church has urged China to reassess its verdict on the 1989 Tiananmen killings.
Cardinal Joseph Zen said he wanted an official inquiry into what happened so future generations could tell the difference between right and wrong.
Hong Kong, a former British colony, is the only place under Chinese rule where memorials to the massacre are held.
The Cardinal, retired from his Hong Kong role, is an adviser to the Pope.
Reassessment?
In a talk at Hong Kong's Foreign Correspondents' Club, the cardinal said he wanted to see an official re-examination of the bloody crackdown of 20 years ago this week.
"I hope they really consider seriously the possibility of a reassessment of the verdict," Mr Zen said.
"It will not damage anyone, but would be to the advantage of the whole nation," he said.
China's official line on the Tiananmen massacre, in which hundreds, possibly thousands, of demonstrators and civilians were killed, is that the protests threatened Communist Party rule and had to be quelled.
Asked by AFP news agency when or if he thought the Chinese government would soften its stance, Mr Zen said: "Things in China are unpredictable. It may happen tomorrow or still take 20 years."

Hong Kong's role

Many at Sunday's protest wore black and white, to symbolise mourning
A strong advocate of democracy, Cardinal Zen usually opens the 4 June candlelight vigil in Hong Kong, held every year to mark the massacre.
This year he will be in Rome, but held a special mass for victims last Friday.
Organisers are expecting a strong turnout this year, in part because of comments made by Hong Kong's chief executive, Donald Tsang, which appeared to airbrush history.
Claiming to speak for all Hong Kong people, Mr Tsang said China's economic development should be taken into account when assessing the events of 20 years ago.
The outspoken pro-democracy figure Leung Kwok-hung, known as Longhair, believes Mr Tsang's comments will bring more people to the vigil.
Thousands of people joined a march in Hong Kong on Sunday to mark the forthcoming anniversary of the Tiananmen killings, in one of the few such events on Chinese soil.