A primera hora del matí als carrers hi ha una serenor i fins i tot un silenci que sorprèn a molts; aquesta és una de les màgies del Raval. Ja fa dies que en aquest silenci del matí es lleva un home que dorm en un matalàs al terra -a les portes de la llibreria universitària-
Uns dies enrera el matí era fred, molt fred. En el trajecte que faig des de la parada del tren fins la llibreria sempre presuposava que l’home del matalàs no podria haver dormit amb aquell fred intens. Doncs si. Un dia rera l’altre aquell home dormia i es despertava entre un matalàs vell i una manta bruta d’un color difícil de definir.
Aquesta setmana he tingut una sorpresa. L’home del fred ja s’havia llevat. Cantava i feia uns sorollosos badalls que sorprenien als primers vianants del matí. L’escena no tenia res a envejar a qualsevol dels grans anuncis de la televisió: un indigent mig despullat; un dia fred d’hivern; un carrer mullat del casc antic d’una gran ciutat … i el fons d’aquest escenari? la Universitat i un aparador molt gran de la llibreria universitària. Per últim: un dels llibres de la llibreria “Arquitectura i Paisatge: Barcelona”.
Ja fa dies que no veig Khalid.
