Com he dit alguna altra vegada, la relació que tenim (la nostra família) amb la Xina és molt especial. Dilluns farà 3 anys que vàrem sortir amb destí Chongqing, una ciutat de l'interior de la Xina.
Durant tres setmanes vàrem rebre una quantitat tant gran d'estímuls, sensacions i emocions, que fins que no deixes passar un bon temps per reflexionar no pots arribar a valorar com t'han afectat aquest munt de sensacions.
Avui apareixen a molts diaris electrònics la violència que s'està produint a Lasa (la capital del Tibet). Xina té una ferida oberta amb els tibetans. Després de tantes obertures que s'estan produint al país asiàtic, sembla mentida que encara no hagi resol aquest problema.
Quan erem a Xina, vàrem preguntar sobre aquest tema a una ciutadana de Pekin a la que teniem prou confiança. La seva reacció va ser prou significativa per entendre que encara hi ha un tabú al voltant del Tibet. Ningú vol parlar del tema, i si algú s'atraveix, ho fa des de la posició diplomàtica del govern: "el Tibet és una part de Xina i no volem tenir cap mena de conflicte amb aquella part del nostre país".
La cultura xinesa és riquísima. Les tradicions xineses són úniques. La història xinesa és mil.lenaria. Però sobre tot: les persones a Xina són extraordinàries.
Veure les imatges de l'exèrcit xinés agredint amb tanta violència a persones indefenses no ajudarà al govern xinès a modernitzar i democratitzar el seu país. Mai la violència ha pogut vèncer a la veritat o a les idees. Mai la violència podrà fer callar els monjos tibetans. Només el diàleg -a través de la paraula- donarà bon fruit.
A casa cada vegada que apareixen als medis de comunicació les catàstrofes xineses, la violència al Tibet, la pobresa a les zones rurals o les precàries condicions dels miners a Xina ens provoca un sentiment d'impotència i tristesa. Tot i així estem convençuts que el poble xinès s'està despertant i desfent d'un somni de feudalisme i decadència per poder viure un nou somni de llibertat.
D'aquí a uns anys volem tornar a Chongqing i visitar Dianjiang. Confiem que llavors podrem compartir aquest nou somni.
(La foto d'avuí és el pati central d'unes vivendes a Dianjiang, on es troba l'orfanat de la ciutat)
